Com ja saveu la Granja d'Escarp es on vic i us explicare una mica com es:
La Granja d'Escarp és un
municipi de la
comarca del
Segrià situat a 78 metres d'altitud, al marge esquerre del riu Segre, just al punt en què hi desemboquen les aigües del
Cinca. L'aiguabarreig és una zona declarada d'interès natural pel seu singular bosc de ribera, on s'hi troben una gran varietat d'aus.
L'activitat econòmica principal al municipi és la fruticultura, si bé històricament havia estat molt important l'explotació de les mines de
carbó.
Personatges destacats
Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, es troba situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l'indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l'aiguabarreig amb l'Ebre. Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l'envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig.
El sector septentrional comprèn les terres al·luvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes garriguenques accidentades pels relleus de la serra de Picarda, d'escassa elevació, estretes i perpendiculars al riu, que augmenten vers Montmeneu (494 m, espai inclòs en el PEIN).
El poble i cap de municipi de la Granja d'Escarp és l'únic nucli de població agrupada del terme, el qual comprèn també la caseria despoblada de les Mines de la Vallfera. Una carretera comunica el poble de la Granja d'Escarp amb el de Seròs (on enllaça amb la carretera C-45 de Maials a Fraga), carretera que travessa el Segre al sector del N per un pont proper a les ruïnes del monestir d'Escarp, ja dins el terme de Massalcoreig. Una pista porta vers el terme de Mequinensa, i una altra, a Maials.
El nom de la Granja d'Escarp (que hom ha interpretat com una almúnia sarraïna) prové molt probablement d'una explotació agrícola dels monjos (en l'orde cistercenc les explotacions agrícoles, on treballaven els monjos dits conversos, rebien el nom de granges).
El poble de la Granja d'Escarp es troba a 78 m d'altitud, en un meandre del Segre. El nucli antic és dominat per l'anomenada punta del Calvari, on hi ha les ruïnes de la fortalesa antiga i restes de ceràmica de tipus romà, aràbic i també medieval. L'església parroquial de Sant Jaume és un edifici de la fi del segle XVIII, amb la façana de severes línies neoclàssiques i campanar adossat de planta quadrada coronat per una torre vuitavada; l'altar major també és neoclàssic. Hi havia hagut una capella de tipus troglodític i una de romànica (Sant Jaume), ara arruïnada. La població ha crescut al sector de la carretera que des de Seròs travessa el Segre per un pont, prop de l'antic monestir, i entra al nucli.
La festa major se celebra per Sant Jaume, el 25 de juliol i es fa una processó en honor al sant. El 20 de gener és la festa major d'hivern, que dura tres dies. La festa de les dones casades (les Àguedes) és el 5 de febrer; és tradicional que al matí, després de missa, es reparteixi coca beneïda entre els assistents, es faci una processó en honor de Santa Àgueda i un ball.
Malgrat que el monestir d'Escarp es troba molt pròxim, però ja dins el terme de Massalcoreig, l'antiga fortalesa islàmica del castell d'Escarp -expugnada pel Cid el 1082, quan aquest estava al servei de Yūsuf ibn Ahmad al-Mutamin de Saragossa i atacà els Banū Hūd de Lleida (fortificà aleshores el castell d'Almenar i s'establí al d'Escarp), aliats amb els comtes catalans, que foren derrotats- ha estat identificada amb les restes trobades prop de la Granja d'Escarp, pròximes al Segre (a l'indret de la seva confluència amb el Cinca), on n'hi ha, a més de les del castell, altres de ceràmica sigil·lada de l'època imperial romana, que proven l'antiguitat de la fortalesa. El mateix castell d'Escarp fou cedit vers el 1120 per l'alcaid almoràvit Avifelel a Ramon Berenguer III (amb Xalamera, Saidí, Gebut i Castelldàsens) en virtut dels coneguts pactes d'ajuda i amistat enfront dels sarraïns de Tortosa i davant la pressió d'Alfons el Bataller d'Aragó.
Aquestes terres passaren a propietat del veí monestir d'Escarp, fundat el 1213. El 1365 aquest nucli de la Granja d'Escarp figura amb 30 focs i dins la vegueria de Lleida i sota la senyoria de l'abat d'Escarp. Passà després (probablement a la fi del segle XIV, com Massalcoreig) a la senyoria dels Montcada, barons i després marquesos d'Aitona, que la mantingueren fins a la fi de l'Antic Règim. El municipi de la Granja ajudava, però, al manteniment de l'Estudi General de Lleida amb 300 sous anuals (des del 1717 passaren a la Universitat de Cervera).
A partir del segle XVIII s'explotaren les mines de carbó que es troben a l'extrem de migdia del terme; les foradades havien servit com a amagatalls de bandolers en temps de guerra. Les mines s'explotaren amb una certa intensitat des del 1846 fins vers el 1960 (era popular el carbó de la Granja) i moltes de les fluctuacions de la població es degueren als alts i baixos de les mines.
Durant la guerra dels Segadors (1640) els soldats castellans procedents de Fraga cometeren diversos abusos entre la gent de la Granja. El terme ha estat víctima de forts aiguats, i és famós el de l'octubre del 1907, en el qual, segons Rocafort, per contenir la direcció que havia pres el Segre s'hagueren de construir dues sèries de murs de penetració (espuntadors o pedrets) de 20 i 40 m de llarg esglaonats als llocs de més perill. Hi hagué molins d'oli (4 el 1900) i farina, que no s'han mantingut.
